PRE-CINEMA
Durant molts segles, els éssers humans s'han preocupat a cercar procediments per reproduir la realitat. Els espectacles d'ombres van ser els primers en mostrar al públic una projecció d'imatges animades. Després de les ombres, la cambra oscura (segle XVI) permetia la projecció d'imatges externes dins d'una cambra fosca.
- Cambra Obscura
Un segle més tard (segle XVII) apareix la precursora de les sessions de cinema, la llanterna màgica, que projectava imatges en superfícies planes, i feien servir dispositius mecànics o vidres circulars que giraven per simular moviment.
- Llinterna màgica
Al segle XIX apareix la fotografia, per primera vegada a la història era possible captar qualsevol imatge. Tot i que no es conformaven amb una imatge plana i segueixen buscant maneres de captar el moviment però només ho poden fingir amb il·lusionismes.
APARICIÓ DEL CINEMA
Teniem ja tres elements fonamentals pel cinema: la persistència de la visió (definició), la fotografia i la projecció. Tot i que faltava encara la invenció de la pel·lícula perforada i del mecanisme que la mou. Al any 1890 als Estats Units, Eddison ( més informació sobre ell ) i Dickson van solucionar el problema. Van crear unes caixes amb unes bobines on es podien veure pel·lícules individualment, no van arribar a projectar-ho en una pantalla perquè creien que no hi hauria interès pel cinema.
Malgrat que Eddison i Dickson van ser els que van destacar més, la creació del cinema no es pot atribuir només a ells, va ser una successió de fets. Tot i que oficialment va néixer el 28 de Desembre del 1895, aquell dia els germans Lumière van mostrar els seus films al públic parisenc.
CINEMA MUT
La temàtica de les pel·lícules era la vida laboral o la familiar. Fins que un dia, Georges Méliès va crear el concepte de ciència i ficció a través dels films "Viatge a la Lluna" (1902) i "Viatge a través de l'impossible" (1904).
- Un petit tast de la pel·lícula de "Viatge a la Lluna" ( el vídeo s'escolta amb música, l'original era muda).
Al segle XX, el cinema ja s'havia convertit en una gran indústria que es va extendre per tot el món. Al nostre país destaca Frucutós Gelabert ( més informació ) que va ser el pare del cinema espanyol.
David Griffith ( més informació ) va ser qui va fixar el llenguatge cinematogràfic. Dividia el film en seqüències, mostrava accions en paral·lel, canviava l'emplaçament i l'angle de càmera, variava els plans, i feia servir el flash-back i la narració de fets passats. Va crear un cinema per emocionar a l'espectador i fer-lo sentir més a prop. Les dues obres mestres de Griffith són ; "El naixement d'una nació" (1914) i "Intolerància" (1915).
- Vídeo explicatiu sobre la seva vida i la seva obra, amb escenes d'algunes de les seves pel·lícules.
Les pel·lícules mudes no tenien so, per això entre mig de les escenes apareixien rètols explicant l'acció o el diàleg i a vegades un pianista acompanyava el film amb música de fons. A França marca l'inici de la industrialització cinematogràfica Chales Pathé ( més informació sobre ell ), junt amb Ferdinand de Zecca ( més informació sobre ell ). A Estats Units el 1903 s'inaugura el cinema de l'Oest gràcies a Edwin Porter ( més informació ) amb el film " Assalt i robatori d'un tren".
- "The great train robbery" (Assalt i robatori d'un tren) Edwin Porter (la pel·lícula original és muda, cosa que en el vídeo no ho és)
Per veure informació sobre el cinema a Catalunya 1896-1909 cliqueu aquí.
David Griffith ( més informació ) va ser qui va fixar el llenguatge cinematogràfic. Dividia el film en seqüències, mostrava accions en paral·lel, canviava l'emplaçament i l'angle de càmera, variava els plans, i feia servir el flash-back i la narració de fets passats. Va crear un cinema per emocionar a l'espectador i fer-lo sentir més a prop. Les dues obres mestres de Griffith són ; "El naixement d'una nació" (1914) i "Intolerància" (1915).
- Fragment de la pel·lícula "El naixement d'una nació"
Per veure informació sobre el cinema català del 1909 al 1930 feu click aquí.
CINEMA SONOR
El 6 d'Octubre del 1927 el cinema va començar a ser sonor, estrenant aquest fet amb la pel·lícula "El cantor de jazz" d'Alan Crosland. Això va revolucionar tot el mon cinematogràfic ja que els tècnics, els cineastes, els actors i actius i els estudis de gravació es van haver d'adaptar a aquest nou invent.
Els primers estudis sonors a Espanya van inagurar-se al 1932 a Barcelona, estudis Orphea. La implantació del cinema sonor va coincidir amb el crack del 29, i la gent hi anava amb més freqüència per "fugir" dels problemes quotidians.
Els directors de pel·lícules d'entreteniment, més considerats són; Lubitsch ( més informació ), Capra ( més informació ), Hawks ( més informació ), Cukor ( més informació ), John Ford ( més informació ).
King Vidor ( més informació ) és el màxim exponent del cinema social. També s'inicia el "realisme poètic" al cinema amb Jacques Feyder ( més informació ), Jean Vigo ( més informació ), Marcel Carné ( més informació ) i René Clair ( més informació ).
CINEMA SONOR
El 6 d'Octubre del 1927 el cinema va començar a ser sonor, estrenant aquest fet amb la pel·lícula "El cantor de jazz" d'Alan Crosland. Això va revolucionar tot el mon cinematogràfic ja que els tècnics, els cineastes, els actors i actius i els estudis de gravació es van haver d'adaptar a aquest nou invent.
- Fragment de la pel·lícula "El cantor de jazz"
Els primers estudis sonors a Espanya van inagurar-se al 1932 a Barcelona, estudis Orphea. La implantació del cinema sonor va coincidir amb el crack del 29, i la gent hi anava amb més freqüència per "fugir" dels problemes quotidians.
Els directors de pel·lícules d'entreteniment, més considerats són; Lubitsch ( més informació ), Capra ( més informació ), Hawks ( més informació ), Cukor ( més informació ), John Ford ( més informació ).
King Vidor ( més informació ) és el màxim exponent del cinema social. També s'inicia el "realisme poètic" al cinema amb Jacques Feyder ( més informació ), Jean Vigo ( més informació ), Marcel Carné ( més informació ) i René Clair ( més informació ).
- Fragment d'"Entreacte" 1924 de René Clair
Al 1935 arriba el cinema amb color estrenant-se a "la fira de les vanitats" de Rouben Mamoulian ( més informació ). Encara que la seva gran presentació arriba amb el film "Alló que el vent s'endugué", de Víctor Fleming ( més informació ) al 1939.
- Escena més popular d'"Alló que el vent s'endugué" de Víctor Fleming.
Els trucatges són cada cop més populars en aquesta època. I apareix el creador de pel·lícules d'animació més important de tot el cinema, Walt Disney ( més informació ).
- Fragment de la pel·lícula "Blancanieves i los siete enanitos" de Walt Disney
Apareixen grans obres mestres del cinema com "Ciudadano Kane" (1941) i "El quart manament" (1942) de Orson Welles ( més informació ).
- Tràiler de "Ciudadano Kane" ( en anglès )
CINEMA DE LA POSTGUERRA
Apareix el cinema neorealista; un cinema testimonial sobre la realitat del moment, elaborat amb pocs mitjans materials, pero en el que es tractava molt els problemes de subsistència dels individus.
- Escena de "la terra trema" de Visconti (cinema neorealista)
A partir d'aquí es va començar a rodar fora dels estudis, i va aparèixer el cinema negre ( policíac ) i la gran majoria de pel·lícules tenen un to pessimista.
Als 50 hi ha una nova època de benestar i s'acaba aquest pessimisme , pero apareix el televisor, un gran competidor del cinema, llavors el cinema millora; la pantalla creix, tot es en color i el so és en estereo. També s'imposen les superproduccions i els musicals.
Els anys 80, l'aparició i introducció del vídeo, i l'augment dels canals televisius per vies diferents, fan que el públic vegi més cinema que mai, sense sortir de casa. Cal cercar de nou espectacularitat: pel.lícules amb força efectes especials assagen d'atreure els espectadors cap a la sala fosca. Actors musculosos esdevenen herois de la pantalla en títols violents quan no reaccionaris. Enfront d'aquest cinema consumista apareixen autors més preocupats pels temes polítics i, sobretot, per la ingerència dels EEUU en altres zones. La globalització de l'economia afecta al cinema nordamericà que s'alia amb la indústria electrònica oriental.També són temps de grans melodrames i de recuperació de la comèdia. Woody Allen hi destaca.
GÈNERES CINEMATOGRÀFICS
Acció: La història és explicada per mitjà d'una acció física, oposada al diàleg. Aquesta acció sovint implica accions físiques per part de l'heroi.
Anime: Dibuixos animats de procedència japonesa.
Arts Marcials: tots aquells estils cinematogràfics en que es mostren técniques d'autodefensa o de lluita, o estils de combat.
Aventures: és un gènere d'ampli abast, ja que engloba altres gèneres cinematogràfics. Mostra un món heroic de combats i aventures, on sol haver-hi molta acció i valors del mite.
Bèl·lic: centra la seva temàtica en les guerres o conflictes bèl·lics.
Biogràfic:Es referix a una obra de cinema centrada en la biografia d'un personatge que ha existit realment. Els esdeveniments i l'ambient de la seva època estan normalment subordinats en el relat.
Catastròfic: El centre de la intriga és un esdeveniment (o un seguit d'esdeveniments), d'origen natural o provocat per l'home, provocant danys materials i humans considerables.
Els anys 80, l'aparició i introducció del vídeo, i l'augment dels canals televisius per vies diferents, fan que el públic vegi més cinema que mai, sense sortir de casa. Cal cercar de nou espectacularitat: pel.lícules amb força efectes especials assagen d'atreure els espectadors cap a la sala fosca. Actors musculosos esdevenen herois de la pantalla en títols violents quan no reaccionaris. Enfront d'aquest cinema consumista apareixen autors més preocupats pels temes polítics i, sobretot, per la ingerència dels EEUU en altres zones. La globalització de l'economia afecta al cinema nordamericà que s'alia amb la indústria electrònica oriental.També són temps de grans melodrames i de recuperació de la comèdia. Woody Allen hi destaca.
GÈNERES CINEMATOGRÀFICS
Acció: La història és explicada per mitjà d'una acció física, oposada al diàleg. Aquesta acció sovint implica accions físiques per part de l'heroi.
Anime: Dibuixos animats de procedència japonesa.
Arts Marcials: tots aquells estils cinematogràfics en que es mostren técniques d'autodefensa o de lluita, o estils de combat.
Aventures: és un gènere d'ampli abast, ja que engloba altres gèneres cinematogràfics. Mostra un món heroic de combats i aventures, on sol haver-hi molta acció i valors del mite.
Bèl·lic: centra la seva temàtica en les guerres o conflictes bèl·lics.
Catastròfic: El centre de la intriga és un esdeveniment (o un seguit d'esdeveniments), d'origen natural o provocat per l'home, provocant danys materials i humans considerables.
Ciència-ficció: Es basa en una versió fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades derivacions de la ciència i la tècnica. En aquesta línia hiperbòlica, el gènere conjectura sobre els temps venidors, encara que també suggereix la presència activa de vida extraterrestre i fins i tot idea possibilitats científiques inexplorades en el temps contemporani.
Comèdia: Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com aparòdia d'una altra obra. Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana.
Dibuixos Animats: Són produccions audiovisuals, normalment realitzats a mà (o més recentment amb ordinadors que simulen el dibuix a mà). Conten qualsevol tipus d'història o de guió. Normalment els dibuixos animants poden estar realitzats per mitjà de nombrosos tipus d'animació, però se solen incorporar a la mateixa categoria que l'animació tradicional.
Èpic: Les pel·lícules solen ser grans produccions amb una temàtica normalment dramàtica. El nom deriva de les grans històries i personatges de la novela èpica.
Fantàstic: És aquell gènere de pel·lícules que empra trames on juga un paper important la màgia, els mons de fantasia, les criatures inexistents o les aventures ubicades en un marc no realista. Està fortament influït per la literatura fantàstica, de la qual neix.
Ficció: És la creació de mons i històries imaginàries a partir de l'art. Englova diversos gèneres.
Gore: És un tipus de cinema de terror que es centra en el que és visceral i en la violència gràfica. Aquestes pel·lícules, mitjançant l'ús d'efectes especials i excés de sang artificial, intenten demostrar la vulnerabilitat del cos humà i teatralitzar la seva mutilació.
Manga: Tot aquell cinema que està il·lustrat com els còmics manga.
Melodrama: S'hi ressalten els passatges sentimentals mitjançant la incorporació de música instrumental. Els aspectes sentimentals de les quals, patètics o lacrimògens, estiguin exagerats amb la intenció de provocar emocions al públic.
Musical: S'inclouen cançons cantades pels personatges. Aquestes cançons, sovint coreografiades, solen servir per a desenvolupar la trama o els personatges de la pel·lícula, tot i que no sempre sigui el cas.
Policíac: Caracteritzat per posar en escena generalment la resolució d'una investigació per un policia o un detectiu. L'argument té generalment una estructura senzilla, amb introducció, desenvolupament i desenllaç.
Pornogràfic: Exhibició d'actes sexuals.
Road movie: El lloc de la intriga és la carretera mateixa i no els llocs que travessa. Es pot veure la carretera com una metàfora del temps que desfila, de la vida amb les seves trobades i les seves separacions; accelerant, un s'apropa a la trobada següent, com si s'accelerés el temps. Les road movies representen sovint una cerca iniciàtica dels personatges, que maduren al fil de les seves trobades i de les seves experiències i es fan adults, el viatge és llavors un ritu de passatge.
Terror: Busca causar por i angoixa en l'espectador.
Thriller: Intenten provocar en l'espectador o el lector una tensió o angoixa psicològica a la idea d'allò que podria arribar als personatges. Es divideix en subgèneres.
Western: L'acció del qual se situa al Far West, principalment durant la segona meitat del s.XIX. Aparegut des dels primers anys del cinema mut, és un gènere essencialment clàssic, vinculat sobretot a la indústria cinematogràfica de Hollywood.
