El dia 8 d'octubre, els alumnes de primer de Batxillerat de branca artística vam fer una excursió a Barcelona, per endinsar-nos en un món totalment surrealista, o el que és el mateix; visitar la Fundació Miró. A part d'aquest món surrealista que vam poder veure, també ens vam poder endinsar dins dels audiovisuals amb la guanyadora del premi Joan Miró de l'any pasat; Pipiloti Rist.
Vam començar la nostra visita visitant les peçes de Joan Miró, juntament amb peçes d'altres artistes dedicades a ell. Vam poder aprecia l'evolució en les seves peçes, desde els seus inicis fins gairabé a la seva mort. Una evolució que pasa desde la pintura, l'escultura fins els tapissos, i dibuixos. També vam trobar tres escultures exteriors a la segona planta. Els colors que Miró utilitzava eren colors vius (groc, negre, vermell, blau i algun verd, entre altres) i que cridaven l'atenció del visitant. Les formes abstractes i els volums també dominaven en la gran majoria de les seves creacions. Per la gran complexitat i l'abstracte que es dotaven aquestes obres costava trobar la significació, i en algunes gairabé era impossible en el poc temps que vam tenir.
Una de les obres que em va cridar més l'atenció va ser una anomenada "noia evadint-se" (1968) feta amb bronze i amb pintura, exposada en un espai exterior (a la terrasa del segon pis). M'ha cridat l'atenció aquesta obra per la convinació del paper de la dona estèticament (a la part de sota de l'escultura), juntament amb la mescla abstracte que fa l'autor. Una mescla abstracte en la que podem veure clarament la figura de la dona. També m'agrada molt els colors vius que utilitza Miró, perquè desperta més l'atenció, i el color vermell que utilitza a la part més definita de l'escultura transmet la certa sexualitat que crec ens vol donar.
Després d'endinsar-nos dintre l'abstracció i el surrealisme ( i sense sortir d'aquest món), vam poder visitar l'exposició de Pipiloti Rist. Una vidioartista d'origen suís, que va exposar el passat mes de juliol els seus millors treballs. Uns treballs en que sorprén l'energia positiva que ens transmet, la pau en els seus treballs, i la tranquilitat que vam trobar, tot aixó amb un cert punt crític, i amb una exposició de l'ésser humà tal com és, en certs moments també ens compara amb els animals. Pipiloti té moltes obres que s'han de veure de manera inusual; estirats, fet que també produeix una certa calma.
El recorregut que vam seguir va ser una mica especial, perquè era una injecció directa d'energía positiva. Primer vam entrar, travessant unes teles de color blanc, per donar una sensació més de pau, i vam entrar a la primera sala. La primera obra que ens vam trobar va ser un estenedor amb una pantalla i amb tots els cables penjats pel mitg (Porque te vas?, 2003), a la mateixa sala hi havia una làpida amb un video incrustat en una "mirilla" que ens mostrava un video d'una noia traient la llengua i corrent per uns prets verds, al voltant una pila de fulles (Grebstein für RW, 2004). Tot seguit entraves en una altre sala que era un audiovisual en el que convinava la música i el miraves sentat (Sip my ocean, 1996), travessant un pasadís de cortines de tela blanques, ens trovàvem una sala bifurcada en dos, dos audiovisuals projectats al sostre (Tyngdkraft, var min vân, 2007) i per un altre passadís, també amb cortines i amb una llum càlida de color vermell entraves en una altra sala que hi havia projectat l'ésser humà nuu, i les comparacions amb els animals (Lugentflügel, 2009). Seguidament una altre habitació amb l'exposició de l'obra ;Regenfrau (I am called a plant, 2009) i finalment dues sales que completaven l'exposició (A la belle étoile, 2007) (Doble llum, 2010).
VICENS VACCA AL MUSEU DE GRANOLLERS
MAGBA " BENET ROSELL
El dillunts 25 d'octubre els batxillerats Artistic-plàstic i Artistic-escénic vam tornar-nos a endinsar dins del món de l'art contemporani professional, visitant una vegada més un museu de Barcelona, el MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona).
En mitg del Barri del Raval, vam poder contemplar un edifici que despunta dins les construccions del barri, un edifici blanc i amb molta presència del vidre que destaca per les seves línies rectes, no podia ser res més que el MACBA.
Primer de tot vam visitar l'exposició temporal de Benet Rosell, un artista polofacètic que ens mostra una exposició molt detallista basada en dos temàtiques: el cinema i les cal·ligràfies (que més endevant les anomenarà Benigràfies). "Paral·lel Benet Rosell" és com es titula aquesta exposició en la que ens podem trobar cal·ligràfies fetes sobre qualsevol material; desde cartró a diapositives, passant per la tela i la fusta. I també una audiovisuals que reflexen el punt de vista crític de Benet Rosell i un punt amarg de la societat.
En mitg del Barri del Raval, vam poder contemplar un edifici que despunta dins les construccions del barri, un edifici blanc i amb molta presència del vidre que destaca per les seves línies rectes, no podia ser res més que el MACBA.
Primer de tot vam visitar l'exposició temporal de Benet Rosell, un artista polofacètic que ens mostra una exposició molt detallista basada en dos temàtiques: el cinema i les cal·ligràfies (que més endevant les anomenarà Benigràfies). "Paral·lel Benet Rosell" és com es titula aquesta exposició en la que ens podem trobar cal·ligràfies fetes sobre qualsevol material; desde cartró a diapositives, passant per la tela i la fusta. I també una audiovisuals que reflexen el punt de vista crític de Benet Rosell i un punt amarg de la societat.
L'obra en la que ens convida Benet Rosell a aquesta exposició i també la primera que trovem exposada és "Fotogràmes", una instalació en la que podem veure la cara de Benet Rosell i poc a poc es va acostant més cap a les seves ulleres, unes ulleres que porten uns fotogrames. Al entrar ens vam poder donar compte dels sons que posava Benet en les seves obres, juntament amb les caligràfies, passant des del micro fins al macro i totes diferents i desiguals, i amb els audiovisuals sempre amb un punt detallista. A la tercera sala vam trovar una obra feta expressament pel MACBA, en el que ens mostrava un magatzem de quadres i un ordinador amb totes les referències, pero sense l'imatge. I ja al final de l'exposició vam poder trobar un petit homenatge al teatre "el molino" amb uns decorats que algú va llençar a les escombraries i ell va recollir i un audiovisual que ens mostrava la seva reforma.
A la sala d'exposicions del MACBA la peça que em va agradar més va ser "London Balcony" de Jean-Marc Poinsot, em va agradar per la simple raó de que té un significat buit, no un significat buit que no pots trobar, si nó que cadascú li donà el seu significat a aquesta obra. Per a mi el balcó enganxat a la paret em va donar una sensació de llibertat, pero una llibertat condicionada i tallada, una obra que vaig trobar que reflecteix molt bé la societat del moment tot i ser creada al any 1987, la meva representació d'aquesta peça és que teòricament tots els individus som lliures, però només teoricament.
ELS ISARDS
El passat dia dos de desembre vam anar a la sala de la Ciutat de granollers a veure una exposició del col·lectiu els isards, format per Batlles i Pi, Kiku Mena, Jordi riera i Xavier Vilageliu.
Els Isards son un grups d'artistes que estan vinculats a Granollers. El seu origen prové del col·lectiu l'AAMG que van realitzar diverses activitats durant l'any 1981. Posteriorment neix el grup Is-Arts al 1995. Desde l'any 1997 fins a l'actualitat els isards tenet el seu propi currículum artístic.
Els Isards no pretenem marcar cap tendència artística concreta -cada artista té el seu estil personal- el que volem es desenvolupar una acció de treball conjunta. Això ens permet fer alguna proposta mes ambiciosa i engrescadora de les que faríem si anéssim en solitari. Una tertúlia setmanal ens permet l'intercanvi de idees sobre la vida artística o de temes més generals, a més de comentar possibles noves activitats. Partint de pensaments diversos, ens uneix el fet de creure que la creació artística s'ha de desacralitzar, donant-li un esperit més lúdic e intentar fer-lo més proper a la societat. Creiem amb la força de l'ilusió en els propis projectes, en l'independencia de criteri, amb l'agilitat organitzativa i amb l'accesibilitat amb les persones que els interessa el nostre treball.
